M’agradaria dedicar aquest últim registre a l’art com a eina terapèutica per als alumnes i com a recurs per a treballar la gestió emocional. Treballant amb infants molt menudets va un parell d’anys, vaig adonar-me que varien com fan el traç amb el llapis o la tria dels diferents materials a l’hora de pintar segons el seu estat d’ànim que, a més a més queda reflectit en com pinten. I es curiós perquè ho fan sense parar-se a pensar en el motiu de la tria però que nosaltres com a docents si que hem de saber detectar o veure que ens vol dir un alumne a través del dibuix.

I es que en relació amb el us exposo, s’han fet diferents estudis i cada cop ens estem interessant més per a trobar una relació entre l’art i el benestar emocial. Aquest interès és particularment rellevant en un context on la confirmació de l’evidència científica es considera una validació per a recomanar o prescriure intervencions terapèutiques socials. Cada cop hi ha més estudis els quals confirmen la influència positiva de disciplines artístiques en diverses àrees, com l’oncologia, la fibromiàlgia i la salut mental, així com en la col·laboració amb grups especial.

Tot i que alguns estudis encara presenten deficiències metodològiques, com la falta de control de variables, la dificultat de replicació i la limitació estadística a causa de la grandària reduïda de les mostres, existeixen observacions empíriques que recolzen l’evidència implícita.

S’il·lustren dos exemples: la reconeguda influència positiva de l’activitat física i social en el benestar emocional, recolzada per les recomanacions explícites de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i els avanços recents en neurociències que han proporcionat una comprensió més profunda de la plasticitat cerebral i la reconfiguració d’estructures neuronals mitjançant l’aprenentatge”.

I  es que jo ara us voldria plantejar una pregunta, com haguessin estat les obres de Picasso sense experimentar la tristesa en el moment de pintar? i de Edvard Munch ( pintor del quadre ” el grito”) sense patir ansietat i depressió?

Creieu que a les obres d’art els artistes deixen una part del seu estat d’ànim d’aquella època?

Us llegeixo!